
Samarucs Swimming Som un grup de gent unida per l'afició per la natació, però no sols això. Ens agrada practicar esport en un ambient distés, relaxat i amigable, amb persones obertes i que els agrade divertir-se d’una forma sana.
Per a vindre a nadar amb nosaltres no cal que sigues Phelps, només cal que vulgues fer esport, que et comprometes amb l’equip i que tingues ganes de passar-t'ho bé, no sols en la piscina, perquè solem quedar-nos a sopar algun dia després de l’entrenament.
Estem federats per a poder participar en totes les competicions que es presenten, però no cal que et federes si no vols.
5º Jocs del Cierzo - Saragossa

26.04.10
El passat cap de setmana es van celebrar els 5º Juegos del Cierzo
El passat cap de setmana es van celebrar els 5º Juegos del Cierzo i aquesta vegada havia competició de natació, així que allà ens vam anar una nombrosa representació samaruqueña entre participants i animadors. Pel camí es van quedar arrere dos dels millors nedadors de l'equip (Fran i Hèctor) que hagueren ajudat a sumar punts en una competició plena de glòries i medalles en la qual Samarucs nataciò ho va donar tot i es va fer notar.
La competició aquesta vegada va començar en cadascun dels cotxes en els quals viatgem a la capital maña, fent equip des de València i es va deixar sentir tot el cap de setmana en la bona convivència que va regnar en els apartaments que reservem per a "concentrar-nos".
El divendres va haver registre, on els nous en açò van prendre el seu primer contacte amb açò de les competicions i els més experimentats simplement complim tràmit i vam saludar a les cares conegudes. El registre va estar bé, amb molt bon ambient i una mica de picoteo per a fer boca.
El dissabte al matí cadascun va aprofitar per a fer turisme per la ciutat o descansar de la nit de festa, que no es va deixar notar en els resultats de la vesprada.
A això de les tres, bastant puntuals arribàvem a la piscina, un complex gran amb diverses piscines. La nostra una piscina de 5 carrers de 25m, amb l'aigua pelín freda segons alguns.
A les 4, puntuals, va començar la competició i com érem pocs, estàvem com en família i calia estar atents a quan et tocava nadar perquè no havia crides per altaveu, que tampoc ocorre en el circuit màster de la CV i és que som ja adults per a saber on hem d'estar a cada moment. Les unions en una única sèrie de un parell de sèries per a no deixar vacias carrers degut al fet que els de Brussel·les no van poder arribar per culpa del núvol volcànic potser el que més ens va despistar a alguns, però en general la competició va transcórrer amb normalitat, sense incidents i bastant organitzada. D'agrair que es digueren els resultats per megafonía, encara que he de reconèixer que jo no m'assabentava mai, la veritat. I és que estàvem tots tan animats donant suport als companys i felicitant-nos que la vesprada es va passar volant.
Especial esment cal fer al relleu 8*25 del final en el qual a pesar d'anar quarts quan quedàvem 3 persones per nadar, remuntem i quedem 2º en una carrera molt emocionant i en la qual Panteres Grogues ens va vèncer pels pèls.
Quant al medallero, Samarucs va acabar tercer en la classificació per punts per equips, només superats en un punt per Halegatos i 5 de Panteres i amb més del doble de punts que Elaios, 4º en la classificació, lo qual podria haver estat distint si Hèctor i Fran hagueren pogut assistir i si tot el món nadara tres proves, tenint així més oportunitats de puntuar. Així que la pròxima vegada, xics, tot el mon a nadar tres proves, sobre tots els més joves. A més de la classificació per equips tenim la classificació individual, en la qual aconseguim 9 medalles d'or, 7 de plata i 3 de bronze, a més de 3 plates en relleus. Així que la jornada va ser tot un èxit, però sobretot pel bon ambient reinante i per la sensació que necessitem més competicions com aquestes per a motivar-nos i eixir tots junts de València.
Després de nadar tocava descansar i preparar-se per al sopar i la festa. El primer va estar bé, encara que opinions hi ha tantes com persones. El pitjor, de fet, el soroll que muntaven els de la taula del costat amb el novè dels collons, però això els organitzadors no poden controlar. Potser sí que el so no s'escoltava molt bé i els discursos no se van escoltar amb claredat, però d'altra banda cree que tots gaudim del sopar en major o menor mesura.
La festa, doncs més del mateix. Hi ha qui va gaudir, hi ha qui pensava que estava massa omple de gent de fora de la competició i hi ha qui no va quedar content perquè no es podia lligar fàcilment, però bo, en aqueixos camps ja no anem a entrar.
El diumenge, com sempre, el brunch, potser aspecte aquest últim més fluix de tots. Cree que els espanyols encara no vam entendre el concepte de brunch perquè el nostre tampoc va ser gran cosa l'any passat. De totes maneres cree que tots vam poder prendre alguna cosa, beure i acomiadar-nos de la gent fins a la pròxima...
Propera estaciò: Madrid al juliol i Barcelona al setembre.
Gràcies Elaios.
Posted on Monday, April 26th 2010