Aquest cap de setmana Londres va acollir una vegada més el seu GLlAM

Aquest cap de setmana Londres va acollir una vegada més el seu GLlAM (Gay and Lesbian London Aquatic Meeting), al que assistim, perdó, vaig assistir jo únicament en representació de Samarucs.

Enguany la participació va ser menor a la de l'any passat, tant en persones registrades com en persones participants, doncs van quedar molts carrers lliures, el que em fa pensar que el caos aparent de Roma, cridant per llistat, en realitat és el millor mètode per a evitar els carrers lliures i fer que siga més àgil i més competitiu. En qualsevol cas, cal dir que enguany em va donar la sensació que estava millor organitzat, la qual cosa té la seua lògica, doncs la majoria de gent ocupava la mateixa posició de voluntari de fa un any, pel que és fàcil llimar imperfeccions. La novetat és que els temps eren electrònics, pel que gens més arribar ja sabies el bé o mal que ho havies fet. Quant a això, doncs la veritat és que els resultats, encara que amb medalles, no van ser molt bons ni els esperats, podent qualificar el torneig com el pitjor del meu historial o un dels pitjors. La cosa va començar malament en els 200 lliures, que no vaig poder baixar dels 2.20 i nadava 4 segons més lent que a Amsterdam solament fa tres setmanes. No sé si això em va enfonsar, si és que no tenia el dia o és que la piscina era lenta (disculpa de perdedors), el cas és que el 100 esquena no va millorar, ni els 50 lliures, que tornava a superar els 29 segons, nadant de fet el pitjor temps de qualsevol competició. Després va vindre el 50 esquena i finalment ja per a acabar d'enfonsar-me en la misèria els 100 lliures, quedant-me molt lluny de l'anhelat 1.02 al superar el 1.05 en 8 centèsimes. Malgrat tot això vaig carregar la motxilla de metalls: 1 or, 1 plata i 2 bronzes. Però quin sentit tenen les medalles amb aqueixes marques? Per a mi cap. Haguera preferit vindre sense metalls però amb temps més decents. En fi, no sempre es pot nadar bé, supose. En qualsevol cas, també he de dir que Samarucs va ser el 11º equip per punts dels mès de 18 participants.

La jornada va estar amenitzada per una actuació de sincronitzada de la recentment creada secció en l'equip londinenc. No eren Mengual i el seu equip, però no va estar malament, de fet va tenir punts molt bons.

Finalment, com cada torneig, sopar i festa. EL local el mateix que l'any passat, però el menjar potser un poc més escassa, sobretot tenint en compte que el pollastre al curry estava picante picante i no es podia prendre com opció a triar. Després del sopar, el ball amb l'actuació de les estrelles de l'equip, acostumats ja a amenitzar les seues festes: Jose i Alex. Aquesta vegada estavan sols perquè Chris no els va poder acompanyar en el seu show, que com sempre, van brodar.

En fi, un torneig que millor oblidar i posar totes les energies i les esperances a Saragossa en cosa d'un mes.

Posted on Monday, March 8th 2010