
Samarucs Swimming Som un grup de gent unida per l'afició per la natació, però no sols això. Ens agrada practicar esport en un ambient distés, relaxat i amigable, amb persones obertes i que els agrade divertir-se d’una forma sana.
Per a vindre a nadar amb nosaltres no cal que sigues Phelps, només cal que vulgues fer esport, que et comprometes amb l’equip i que tingues ganes de passar-t'ho bé, no sols en la piscina, perquè solem quedar-nos a sopar algun dia després de l’entrenament.
Estem federats per a poder participar en totes les competicions que es presenten, però no cal que et federes si no vols.
Valentine`s Tournament

8.03.10
El passat cap de setmana i coincidint amb el dia dels enamorats,
El passat cap de setmana i coincidint amb el dia dels enamorats, com cada dos anys es va celebrar a Amsterdam el Torneig de San Valentín, al que acudim 4 Samarucs, encara que només 3 vam poder nadar a causa de les lesions de Josep.
El programa era el mateix que fa dos anys, o siga, festa de benvinguda en el Prik, local excessivament menut per a la quantitat de persones que érem (240), competició el dissabte a partir de la 13.30, sopar a hores molt europees (19.30) seguida de ball i festa i per a finalitzar el brunch típic del diumenge.
La competició va ser dura, doncs el nivell era elevat, així com la participació, pel que només ens vam poder portar una medalla, una plata en els 200 lliures, però se suposa que l'important és participar, no? Les graderies de la piscina es quedaven menudes per a tanta gent i la piscina en si també per a l'escalfament, però la competició va estar molt bé. Una prova després d'una altra, sense parar, sense descans, però sense perdre el bon sentit de l'humor i la música que amenitzava el cotarro.
Després d'una jornada intensa i llarga de clor, tocava l'hora de sopar amb el buffet, que no va defraudar. EN la recepció de l'hotel Schiller, com fa 2 anys, van servir un buffet lliure d'amanides i entrants freds, seguits dels plats principals. Enguany com vam arribar d'hora vam poder sopar tranquil·lament asseguts, doncs al convertir el menjador en sala de ball l'espai es reduïa.
Després del sopar, el ball. És el moment de xarrar, fer amics, retrobar-se amb vells coneguts, beure i intentar lligar... Tant la música, com l'ambient, com les tres cantants, van estar bé i no van defraudar, però a les 12 en punt, com cenicienta, la festa s'acaba i cadascun ja a fer el que li semble on li semble.
El diumenge brunch, per a reprendre forces per a combatre el fred que feia i agafar energies per a la resta del dia. Així es tanca altre torneig amb participació Samaruqueña, pensant ja a Saragossa on vam esperar passar-lo molt bé tots junts.
Posted on Monday, March 8th 2010