El passat cap de setmana i coincidint amb el pont de la constitució 4 samarucs

El passat cap de setmana i coincidint amb el pont de la constitució 4 samarucs (Fran, Julio, Martin i jo) ens vam anar a Frankfurt a competir en el torneig tradicional de nadal que cada any celebren. El programa era l'habitual: registre, competició, festa i brunch. No obstant això, aquesta vegada ningú va acudir al registre ni al brunch i només dos van anar a la festa. Pot ser que ja estiguem massa avorrits de sempre el mateix i vulguem veure també la ciutat o pot ser que els llocs on se celebraven els diferents esdeveniments estaven un poc lluny.

Quant a la competició, per tant, dir que la piscina, encara que lluny del centre, estava millor comunicada que la de l'any passat, sent fàcil arribar a ella des de la estació de tren de rodalia, encara que algun es va perdre. Una piscina de 25 metres, no molt profunda, amb llum en l'interior, 6 carrers, una recoberta metàl·lica que si més no era curiosa i la presa de temps electrònica. A més havia una piscina per a salts de trampolí on poder calfar (no saltant, perquè no deixaven)i una piscina per als típics exercicis de aquagym i aquestes coses. L'ambient estava animat i la participació era pràcticament alemanya, especialment de Düsseldorf.

A les onze, puntual, va començar la competició i Julio no va tenir temps ni d'adonar-se on estava quan ja li va tocar tirar-se a nadar. Després va ser Martin i després jo. Així vam ser saltant tots a l'aigua, competint i gaudint de la jornada, especialment dels relleus. Encara que a Fran ho teníem lesionat, va fer l'esforç i va nadar els 50 braça del relleu, deixant la seua pròpia prova en mans de Julio, que va enfonsar el seu temps. Fran, please, cuida aqueixa cama que et necessitem.

Al final de la jornada, vam acabar amb 2 plates en els relleus i 1 bronze en l'altre relleu, a més de 1 plata de Fran en els 50 papallona, superant per unes desenes a Julio, 2 plates meves en 200 i 400 lliures i 1plata i 1 bronze de Martin en 50 i 100 esquena. Vamos, que ens van parar en l'aeroport perquè pensaven que traficàvem amb metall. Per cert, el més destacable de les medalles era el xic que les lliurava, una cosa insulsa, insulsa, insulsa. Ni un petó ni gens, en la mà, ala, i ja està. Però bo, tampoc semblava el més deixondit de l'equip...

Ara solament queda seguir entrenant per a repetir èxit a Amsterdam, que és el nostre pròxim objectiu.

Posted on Thursday, December 10th 2009