Cada any per San Valentín se celebra una competició de natació que organitze

Cada any per San Valentín se celebra una competició de natació que organitzen alternativament Amsterdam i Viena. Enguany era el torn de Viena. Amb aquesta competició comença el cicle de competicions anuals i fins a Viena vam viatjar Màrius i jo per a seguir deixant petjada per Europa de Samarucs. fa un any éramors 7, aquesta vegada només dues, però espere que a mesura que vaja avançant l'any, tornem a recuperar la presència de sempre.

Com en cada competició, el divendres va tenir lloc el registre. Jo no vaig poder assistir per arribada tardana de l'avió (sobre l'hora prevista, però de nit en qualsevol cas), pel que Màrius em va arreplegar l'acreditació en el que va ser un acte senzill, sense grans parafernalias.

El dissabte, dia de la competició, ens alcem i ens dirigim a la piscina a l'altre costat del Danubi, que no és tan blau com diu la cançó. Les instal·lacions normals, 6 carrers amb mesurament automàtic de temps. Grans ventanals que deixaven entrar els llamps de sol que dissimulaven el fred polar que feia en l'exterior. 150 nedadors de diferents països ens vam congregar allí per a una jornada més d'èxits, decepcions i agermanaments.

Els èxits van arribar amb les medalles, una de cada color, encara que la més benvolguda va ser la dels 200 estils, doncs era la primera vegada que els nadava i el temps que vaig fer no em va defraudar: 2,47,98.

Les decepcions van arribar amb l'eixida en fals de Màrius en els 200 braça, que ho van deixar fora de competició amb una sensació amarga d'haver fet un viatge tan llarg per a tan poc. Calia prendre nota i calia fer una prova de com és una eixida per als Jocs Taronja perquè a ningú li passara el mateix.

L'agermanament, una vegada més, amb Out to Swim, amb els quals nadem un relleu al ser ells també dos. Relleu que quedaria fora de competició, però que nadem tan a gust, donant-lo tot, com sempre.

D'altra banda, la competició es va desenvolupar amb normalitat, amb un locutora-política-exnadadora, aigua amb lleugeres bombolles, dj animant el cotarro a pesar d'haver estat assaltada la nit anterior i medalles originals amb forma de llàgrima de llum de les nostres mares.

Després de la dura jornada de competició, tocava anar-se a casa a descansar per a preparar-se per al sopar (a les 7 de la vesprada) El fred que feia tampoc convidava a molt més que a descansar a cobert.

Passades les set de la vesprada arribem al lloc del sopar, on un buffet ens esperava en un recinte potser una miqueta estret, però bé calentito. Després del lliurament d'uns quants trofeus que no vam entendre molt bé, ens vam moure cap al Ballroom. Si alguna cosa hi ha a Viena, són escoles de ball i havien organitzat una visita a una d'elles per a ballar engantxadets, però l'ambient no era el que voliem, pel que ens vam anar directes a la festa. Fins a les 23h no obrien la pista de ball, pel que durant una hora vam estar apretaditos en una sala 10 per 10. La música, normal. Quan per fi van obrir la pista de ball, la gent es va començar a animar, però el cansament va fer mossa prompte i abandonem per a descansar, doncs la festa no deixava de ser una discoteca plena d'omes ballant...

El diumenge, el brunch. La neu ens va donar el bon dia i encara que no va arribar a quallar ens avisava d'unes temperatures pròpies de l'època però a les quals no estem acostrumbrados. L'abundància i varietat del brunch són de destacar, no així l'espai, un poc estret i escàs i fins i tot massa calent (ens passem el finde posant-nos i llevant-nos roba).

Després de saludar als coneguts esperant-los veure prompte, ens vam anar ja a gaudir de la ciutat, que, encara que feia fred, té molt a veure.

Posted on Tuesday, March 10th 2009