Aquest passat cap de setmana vam tornar a visitar terres europees a la recerca de nous èxits.

Aquest passat cap de setmana vam tornar a visitar terres europees a la recerca de nous èxits. Divendres a la nit ens trobàvem en la recepció que havien organitzat en un antic mercat reconvertit a cafeteria al centre de Brussel·les en ple barri gai. Allà vam poder degustar els típics waffles belgues (és a dir, gofres), prendre una alguna cosa i veure a gent que cada vegada ens és més familiar. Aquesta vegada i per primera vegada en tot l'any, Juan Luis no ens acompanyava, però sí estàvem Josep, Màrius i jo, bo, i Jose Luis, sempre imprescindible per augmentar els nostres èxits (els seus són com nostres) i per participar en els nostres relleus.

Com arribem tarda i la competició començava aviat, ens retiramos a sopar i a descansar per al que seria una jornada nefasta.

Divendres ens dirigim al lloc de la competició. Una piscina un poc apartada del centre i que no ens va proporcionar moltes alegries. A l'arribar i després d'acomodar-nos, comprobamos que un extrem de la piscina no tenia molta profunditat, per la qual cosa ens comencem a preocupar. Com anàvem a saltar al fer els relleus? Com anàvem a donar els girs? Calentamos amb aquesta incertesa, fins que ens assabentem que havia una plataforma escorredora i que la mourien per facilitar la competició.

A les 10, puntuals, començava la competició. Vam ser saltant a l'aigua i els temps van començar a evidenciar un mal dia: 1.07.20 en els 100m lliures i 5.24.46 en els 400 no em van deixar molt content, malgrat les medalles de bronze i or respectivament. Màrius també va pujar més de 3seg el seu temps arribant als 45 en els 50m braça i Jose Luis estava preocupat pels seus 39 en braça, malgrat que també va portar medalla. I és que consol de molts consol de tontos i si així aconseguíem medalles era perquè tots estaven nedant malament, encara que Josep se sentia satisfet. Després de diversos ors, plates i bronzes va arribar la decepció amb el relleu, doncs pensamos que podríem portar medalla però ens vam haver de conformar amb el cinquè i sisè lloc, però, i lo bé que ho vam passar?

Poc després de les 12 tot havia acabat i ens duchamos després de les fotos oficials i ens en vam anar a visitar la ciutat i menjar abans de la lliura de medalles oficial a la tarda.

Però el dia no va acompanyar massa perquè va començar a ploure i el passeig no resultava molt agradable, a pesar del paraigua que ens havien donat la nit anterior en la recepció (ells devien haver consultat el temps i ja sabien el que havia)

Sobre les 18.30 ens en vam anar a recollir les medalles i a prendre alguna cosa. Allà estaven tots una altra vegada. Més rialles, més xerrades i a sopar per preparar-se per a la festa.

La festa, a la qual jo no vaig assistir, es va desenvolupar amb normalitat, molta gent en una espècie de mas senyorial en la que el més destacable eren els 50cts per pixar i que et regalaven una entrada per quatre meadas... A banda d'això, crec que va estar bé i que el lloc valia la pena.

DIUMENGE brunch en un hotel i comiat.

Un altre finde que se'n va i una competició més. Ara a esperar a la pròxima el novembre Rotterdam. A Brussel·les tornarem en el 2010, ja que ja ens han dit que l'any que ve no haurà.

Menció especial mereixen les nostres animadores oficials que ens van recolzar a la piscina i ens van acompanyar per tota la ciutat

Posted on Tuesday, September 23rd 2008