El cap de setmana del 21 de maig va tenir lloc la 7ª edició del Torneig Internacional de París

El cap de setmana del 21 al 24 de maig va tenir lloc en Paris la celebració de la 7ª edició del Torneig Internacional de Paris. Allí ens vam anar Juan Luis i jo a passar-lo bé i a gaudir d'un dels millors tornejos del calendari LGTB, no només per la varietat de proves, la bellesa de les instal·lacions, la ciutat i els parisencs...

El torneig, com sempre, requeria d'un registre el divendres a la tarda. Enguany havien canviat la seu respecte a edicions anteriors. Aquesta era molt més espectacular, bonica i amb encant, però calia travessar llargs passadissos fins a arribar a la sala de recepcions, on les taules amb les inscripcions dels diferents esports s'agrupaven i on les actuacions i els riures animaven la sobrietat de l'acte. Enguany no va haver targeta, ni mapa de la ciutat, ni llistats d'eixides ni propaganda de quasi gens, no sé si a causa de la crisi o a una conscienciació ecològica.

El dissabte començava la competició, matí i tarda, en les piscina d'edicions anteriors, una piscina amb sostre retráctil que permet gaudir d'una competició indoor a l'aire lliure, fent la competició una mica menys seriós, més agradable i, sobretot, menys aclaparadora. Malgrat tot la jornada es fa llarga, sobretot quan el descans programat s'allarga 45 minuts de mès sense quasi avís. Quant als resultats del dissabte, Juan Luis va assolir millorar la seua marca en els 200 braça i es va dur una plata. Jo vaig aconseguir dues plates també en 200 i 400 lliure, amb uns temps, que si bé no són dolents, no responen a les meues expectatives, però no sempre s'assoleix el que un vol.

EL diumenge segona jornada de competició. Era el torn dels 1500 i una vegada més confirme que no sé contar, doncs em vaig fer dos llargs de més. També és cert que la jutgessa no va xiular prou alt perquè jo la poguera escoltar, però bo. Encara així 15 segons menys i altra medalla de plata, pel que bastant content. Juan Luis també aconseguia la seua 2ª medalla de plata en els 100 braça, en els quals també va millorar el temps.

A més de la competició de natació, també va haver natació sincronitzada, pel que vam poder veure els entrenaments i els escalfaments i per descomptat hi ha gent que ha millorat molt i és molt interessant veure'ls.

Després de nadar toca la festa. Ací jo ja no em vaig quedar, però Juan Luis, que si va ser, va dir que va estar bastant bé i és que, encara que és un torneig multisport i per tant la festa sol estar un poc masificada, la veritat és que és bastant entretinguda perquè els diferents grups organitzadors dels diferents esports fan actuacions que si bé no són perfectes de vegades, sí que són molt divertides.

El dilluns al matí, aprofitant la jornada festiva a França i en altres llocs d'Europa, tocava brunch i comiat. A pesar que era en el mateix lloc de l'any anterior i no havia estat molt bé, enguany va resultar més agradable i la impressió no va ser tan dolenta, pot ser perquè un ja s'acostume o perquè han millorat els aspectes que havien fet que no estiguera tan bé l'anterior.

En resum, un torneig excepcional, sempre hi ha coses que millorar, però Paris sempre mereix una visita i el temps sol acompanyar al maig, així que l'any que ve a veure si som més.

Publicat el dimarts, 01 de juny de 2010