El passat cap de setmana vam haver de decidir entre anar a Montpellier o anar a Budapest.

El passat cap de setmana vam haver de decidir entre anar a Montpellier o anar a Budapest. Després de dies de dubtes pels preus, proximitat i altres, decidim que aniríem a Budapest i crec que no ens penedim en absolut. Amb diferència la millor sortida fins al moment. Però anem per parts.

El divendres 29 començava la programació oficial del torneig amb el registre. Allà ens dirigim Josep, Juan Carlos, Juan Luis, Màrius i jo (David) sobre les 8 de la tarda. No hi havia gaire gent, algunes cares conegudes, d'altres encara no. No va arribar gaire més gent perquè anava a ser una competició familiar, en petit comitè. Només 52 participants vinguts d'Àustria, Croàcia, República Txeca, Alemanya, Holanda, Itàlia, Suècia i algun més que assegurança que se m'escapa. Això explicava que les medalles se n'anessin a donar per grups de 10 anys, en lloc de les categories habituals de 5 anys. Després d'una recepció agradable amb una copita de xampany i uns panets típics hongaresos ens en vam anar a sopar i a descansar per a la competició.

El dissabte a les 9 del matí ens dirigim al complex esportiu a l'illa Margarita on anava a tenir lloc la competició. Un complex de piscines a l'aire lliure molt bonic i envejable. La piscina anava a ser de 50 m i la competició ràpida, amb proves de 50 i 100 metres amb poques sèries. A les 10, puntualment, va començar la competició. En poc més de mitja hora havíem acabat les sèries de 50 metres amb una sensació estranya. Sembla que les piscines de 50 se'ns continuen fent massa llargues. Hi va haver lliurament de medalles i fotos al pòdium amb els vencedors. Després van venir les proves dels 100 metres lliures, braça, esquena i 200 estils. Una altra pausa, més medalles i finalment els relleus. Els tres seguits. Van ser ràpids, una mica caòtics perquè no recordàvem l'ordre en el qual sortíem, però divertits. No guanyem cap dels relleus, però tampoc no acabem els últims en cap d'ells, demostrant el nostre bon estat de forma.

Després de les fotos de rigor amb medalles, sense medalles, amb piscina, amb amics, ens en vam anar a menjar al restaurant del complex, on ens van servir una sopa típica i un filet de pollastre arrebossat amb patates que si bé no era una delicatessen, es va agrair enormement.

Després de menjar descans i relaxació per al tour de la tarda.

A les 18 ens esperaven en el centre per donar una ruta en bus. I quan dic que ens esperaven és literal, doncs hi va haver qui es va perdre i va arribar amb una mica de retard, confirmant la fama de tardones dels espanyols, però sent, encantats que estaven amb nosaltres. El passeig a l'autobús molt interessant. Visitem la major part de la ciutat, les zones més turístiques i amb comentaris que acompanyaven al que vèiem. Després de dues hores en bus i amb dos foto stops, arribem a l'embarcador per fer un creuer pel Danubi, que de blau ja no té gaire. Tres hores al vaixell admirant els marges que declara patrimoni l'Unesco de la ciutat, gaudint de la música, la companyia i aquests panets típics hongaresos. Després del vaixell, la festa en una discoteca local. Sembla que la festa va estar bé, però potser el que menys ens va cridar l'atenció, ja que els pubes i discoteques són el mateix aquí i a Sebastopol.

Diumenge ens esperava un brunch a la casa d'un dels membres del club Atlasz. Casa situada als turons de Buda. Els cartells i les indicacions ens van portar fins a ella sense dificultat i allà gaudim d'un jardí, piscina i la companyia dels que ja s'havien convertit en els nostres companys de viatge. L'hospitalitat sempre presenti, el somriure sempre al rostre i sempre disposats a facilitar la informació que precisàvem. Però per si fos poc tot el que ens havien donat durant tot el cap de setmana pels 55 euros d'inscripció, quan ens acomiadem ens van oferir una ampolleta|flascó d'aigua i un entrepà per passar fins i tot el sopar.

Un 10, sens dubte. Ens l'han posat difícil per a febrer.

En tot el finde el temps va acompanyar, lluir1 el sol i fent possible que la visita a la ciutat anés una delícia. Ja hem marcat el 22 d'agost de 2009 a les nostres agendes perquè l'any que ve tornem, sense cap dubte.

En resum, un finde inoblidable, tres medalles (or, plata i bronze) sense comptar amb les tres de Martin (gairebé Samarucs i que em va arrabassar l'or en els 50 m lliures per dues centenes), i diversos diplomes olímpics (val, no són olimpíades, però com si l'anessin i too posat fins al vuitè és diploma).

Publicat el dissabte, 06 de setembre de 2008